Quan la vida et sacseja amb una pèrdua important, tot deixa de tenir sentit, fins el dia que t’adones que has de seguir endavant. L’ajuda la vaig trobar a Fundació Salut Plus, quan obres els ulls, i t’adones d’un munt de petites coses que passen al llarg del dia i són gratificants. Dosis de pau i tranquil·litat, et tornen a omplir de ganes de viure.
M’agrada llevar-me escoltant la ràdio, amb en Basté. Com deia el Jordi rient: «que t’ho ha dit en Basté?».
No m’agraden les males notícies, com la maleïda pandèmia, no ens ha fet millors persones com pensàvem, gent sense escrúpols, s’han lucrat, mentre la gent moria per la covid.
M’agrada al matí, anar a buscar el pa i que la fornera, amb un somriure, em digui, bon dia, un cafetó avui?.
M’agrada sortir a passejar pel bosc amb els gossos, no m’agrada trobar-me mascaretes tirades per arreu.
M’agraden els dimarts a la tarda, el dia dels microrelats, i escoltar les mil i una històries.
No m’agraden els divendres, no m’agraden els caps de setmana, però m’agrada recordar quan anàvem a ballar.
M’agrada anar a l’hort, amb vistes a l’església d’Ullastrell. M’agrada per que tot em recorda a tu.
Agafo el cotxe, m’agrada que la gent que mira abans de creuar pel pas zebra, et faci un gest de salutació. No m’agraden els patinets que passen per dreta i esquerra.
M’agrada la gent cívica que et cedeix el pas, no m’agrada la gent que toca el claxon impacient.
M’agrada dinar amb el pare, però la mare no hi és, m’agrada recordar com li agradaven les sardanes, sobretot La Llevantina, i com es sabia de memòria la lletra.
M’agrada veure al meu fill content. No m’agrada quan la impulsivitat el porta a cometre errors.
M’agrada quan s’estira al sofà i em posa el cap a la falda i l’acarono, mentre veiem el Barça. Vull que sigui feliç i que tingui forces per superar els obstacles que li posi la vida.
M’agrada escriure aquests pensaments, em fan plorar i alhora em fan més forta.
Text: Pilar Oller Sala. Fundació Salut Plus
Fotografia: Pepi Perex.