Notícies

TOTS ELS COLORS EM RECORDEN A TU

La Laia i el Martí cada dia, havent dinat, s’enfilen a una branca robusta del roure del pati i es donen la mà. Acluquen els ulls i s’imaginen trotant al llom d’un cavall blanc, molt ben guarnit. Volen per l’espai ple de núvols molt densos, de diferents colors, saltant de l’un a l’altre. Tot d’una apareixen els estels brillants, platejats, daurats, ataronjats… que deixen anar un polsim de diferents colors que ho omplen tot. Ells volen, fan tombarelles, riuen i se senten molt lleugers com si el seu cos es dividís en trossets molt petits i s’escampés arreu. Després obren els ulls i es troben l’un davant de l’altre plens de felicitat.

La Laia és afable i riallera. Va néixer en un part difícil i li va mancar oxigen. Això va bloquejar el seu aprenentatge. Es desorienta fàcilment i no té gens de memòria.

En Martí, sempre ha estat sensible i retret. És molt intel·ligent i amb una gran capacitat per recordar. Ha tingut diversos brots psicòtics, el primer als dotze anys desencadenat per consum de cànnabis. La medicació li causa tremolor al cos i no engoleix bé, per la qual cosa baveja.

La Laia admira el Martí, perquè ho sap i ho recorda tot. Amb ell se sent protegida. En Martí se sent estimat i acceptat totalment per la Laia. Li dona un caliu que no troba enlloc.

Cada dia van al centre de dia on treballen: la Laia a tallar i encolar peces de fusta i el Martí al sistema informàtic on les dissenyen.

La Laia ha hagut de tornar al poble i deixar el centre. En Martí, sense la seva companya, s’està apagant. Passa per davant de l’arbre, s’asseu a sota i plora.

Un dia rep una carta de la família de la noia. La Laia s’ha mort atropellada per un camió. Les seves últimes paraules, però, han estat per a ell: «digueu al Martí que pugi a l’arbre». A l’endemà, havent dinat, el noi es dirigeix al roure i al pujar-hi reconeix el cavall i l’acaricia, acluca els ulls, i al seu costat apareix un estel blanc i brillant que no se’n separa. Giravolten pels núvols, per l’Arc de Sant Martí i es banyen de totes les llums de colors fins fondre’s amb l’univers.

En Martí riu i plora alhora. Ha retrobat per sempre la Laia i no se’n pensa separar.

 

Fotografia: Pepi Perex

Text: Teresa Cervelló

Fundació Salut Plus