Diagnòstic. La paraula fa tremolar. T’explico una experiència meva, i si has passat per la consulta del metge a recollir resultats de proves confirmatòries, m’entendràs. Quan al panell surt el teu número, malgrat que les cames fan figa, vols córrer cap a la sortida. I quan t’asseus davant el metge, li escrutes la cara buscant el rictus o la mirada fugissera que precedeix un mal veredicte (sí, som optimistes). Però ell o ella per ara fiten atentament la pantalla de l’ordinador. El temps és relatiu i no et calen fórmules per afirmar-ho: uns pocs minuts poden ser eons de preocupació.
Arriba l’hora. El metge sap com donar males noticies, però tu vols negar-les: preguntes i repreguntes coses que ja has entès, a veure si, a força de repetir-les perden ferro. Inevitablement surts en un núvol d’irrealitat. Et demanes “perquè a mi” Et dones als dimonis.
A poc a poc, la idea t’entra al cervell. La societat no ens prepara per aquests tràngols inevitables. Què faràs, ara? Et canviarà la vida, l’entorn, la feina? Ara no ho veus, però hi ha una evidencia consoladora: la vida és canvi, ergo estàs viu. I hauràs d’aprendre una obvietat: que la vida no és teva, que tu pertanys a la vida. I que la vida és preciosa i cada instant és un petit miracle.
Ja no t’importa el company de feina pesat, el cunyat manaire, la factura de la llum? Ara tenen la seva justa importància i el primer és el primer. De fet, com hauria de ser sempre. Potser t’adones, o et fan adonar, que necessites ajuda. Potser hauràs d’anar a buscar professionals o Fundacions que t’ajudin a entendre i gaudir el màxim possible la teva nova situació. Sí, gaudir. Tots els minuts que ens quedin, pocs o molts, que això no ho sabem ni sans ni malalts, és possible gaudir-los, si més no, acceptar-los. Sempre podem trobar una raó per a la serenitat i el gaudi. T’ajudarem a buscar-la!
Marisol de Benialbo.
Usuària de Fundació SalutPlus