Es van trobar casualment, feia força temps que no s’havien vist, i van mantenir aquesta conversa que reflecteix tan bé el que és (o no) l’empatia… el posar-se a la pell de l’altra persona, el respecte, la consideració, la humanitat en definitiva.
– Tu per aquí? mira què bé! Ai, les casualitats… quant de temps sense veure’ns!
– Oh, quina sorpresa! Doncs mira sí… fa exactament sis anys
– Mmm… Escolta, em van dir que havies tingut un ensurt, que t’havien operat… Et volia venir a veure però al final, entre unes coses i unes altres, els compromisos, les amistats, la feina i tot plegat, mai vaig arribar a trobar el moment. I què, com estàs?
– Ja veus, anar fent…
– De què et van operar? deien que no respiraves bé?
– Em van fer un trasplantament
– Un trasplantament? Et van canviar de torreta com si fossis un ficus? Ja, ja , ja!!
– No, no va ser de test el trasplantament, sinó de pulmons
– Carai tu, no fotis!
– No gosaria
– Bé, però ara ja estàs bé, no? No sembla que t’ofeguis ni res que s’hi assembli
– Si no em moc o camino en pla i sense presses vaig prou bé, però si ve una pujada llarga, encara que no sigui important, o unes escales, si haig d’anar un pèl de pressa, acabo esbufegant de mala manera.
– Ai sí, ja sé de què em parles, sí. L’any passat vaig fer una bronquitis amb una tos tan forta que em sentien tots els veïns i també respirava malament. Imagina’t que fins i tot em van donar Ventolín! Què m’has de venir a explicar…
– Sí… és clar… Com es pot comparar una bronquitis transitòria de fumador empedreït amb una fibrosi pulmonar i un trasplantament, on vas a parar!
– Doncs no sembla pas que t’hagin fet res, fas molt bona cara!
– És que resulta que de la cara no m’han operat, saps?
– Jajaja, quina gràcia, sempre has tingut un acudit a punt! Bé et deixo que he quedat per jugar a pàdel. En tot cas ja ens veurem, ja em trucaràs!
I va marxar com si res.
Text: Joan Ramon Porqueras. Fundació Salut Plus
Fotografia: Pepi Perex