El vell Nadal s’acarona la barba de neu mentre repassa l’estratègia. Demà, vint-i-cinc de desembre serà el gran dia i tot ha de ser perfecte. Vegem:
– El Gremi de Tions confirma que estan preparats, ben tips de regals i amb la manteta a l’esquena. Bé!
– La Confraria de Caganers ha comprovat que a quasi bé totes les cases s’hi han muntat pessebres. Han trobat algunes versions de malson, però al menys hi ha un naixement, i conviu en pau amb avets i ponseties.
– I el Pare Noel… Li cau bé, és un vellet simpàtic i fa anys que es coneixen. Ha arribat mig socarrat perquè, en passar pels Urals, de poc que no l’agafa un míssil. Tal com està el món no es poden creuar els espais aeris, ni que sigui en trineu. De l’ensurt no te esma ni pel seu HO, HO, HO característic, pobret.
Nota: Trucar als Reis Mags. NO poden enviar els regals per missatgeria! Tant hi fa que els camins de l’Orient siguin plens per allò del Mundial de Futbol, i que el pinso dels camells els resulti més car que l’any passat. Un contracte és un contracte, i el dia 5 a la nit se’ls espera. Així que ja poden espavilar.
– Apartat de Dinars. A l’Agrupació de Flairadores d’Escudella s’han queixat força aquest any. Massa caldo de pot i massa safates de canelons congelats, diuen. Però s’ha d’anar amb els temps, i mentre hi hagi alguna cosa perquè hi nedin els galets, ho dona per aprovat.
El que ve ara el neguiteja: són els pressupostos. Veu massa butxaques buides, massa impotència, massa desesperança…
Per això ha enviat la Solidaritat a voltar pel món, per escalfar cors i despertar consciències. Ella és molt tossuda, segur que ho aconseguirà.
Té un gran equip, n’està orgullós. Tots han treballat molt perquè ell pugui desplegar el seu preuat regal, el tresor que porta cada any a la Terra, la veritable Llum de Nadal: el somriure d’un nen. L’esperança de la Humanitat.
Text: Marisol de Benialbo
Fotografia: Pepi Perex