La malaltia crònica és de llarg recorregut, comença lentament, no és de curs lineali acostuma a fer brots (etapes en que els símptomes es manifesten més intensament).No té cura i, encara que no necessàriamenttingui un desenllaç fatal,sovint ésinvisible i quasi sempre generadora de mal viure per a la persona afectada i pel seu entorn perquè comporta una pèrdua (de vegades important) de la qualitat de vida.
Què “aporta” una malaltia crònica? El més habitual és: dolor, incertesa, medicació (algunes intenses i d’efectes secundaris indesitjables), limitacions, incomprensió, menysteniment, por, canvis de vida (d’entorn, de relacions, …), depressió, aïllament, solitud, capteniment, dependència, i tants etcèteres com persones amb malaltia crònica hi ha.
És important i necessari donar visibilitat al patiment silenciós de tantespersones que viuen amb aquestes afeccions moltes vegades desconegudes i/o ignorades que les acompanyen. Perquè hi ha moltes malalties reconegudes com a tals però de les que se’n obvia la cronicitat amb totes les seves peculiaritats, amb un gran pes específic del factor Temps. És ben diferent parlar d’una afectació de la salut, fins i tot greu, però amb previsió d’una durada limitada que fer-ho per temps indefinit -o sigui, tant com te’n quedi de vida-.
Què fem amb una persona amb diagnòstic de malaltia crònica?No ho sembla però hi ha força coses a fer que “compensen” aquest canvi de vida imprevist i indesitjat encara que de fet, però, només n’hi ha una: pensar en ella.
I com es fa? Procurant-li una bona atenció mèdica, demanant-li com se sent i què necessita, i buscant informació / suport per ajudar-la, per exemple, amb propostes tipus: atenció psicològica i social, (, ioga, passejades per la natura (fonamentals!), lectura, ball, autoconeixement, teatre, artteràpia, cinema, música, meditació.
Portes que se’ns obren i potser no coneixíem…
Text: Fundació Salut Plus
Fotografia: Pepi Perex